Convocatòries Activacions
Edició
Exposició
Exposició Projectes Intermèdia ECOSS  /  La tradició que ens travessa / Santa Mònica

Exposició Projectes Intermèdia ECOSS / La tradició que ens travessa / Santa Mònica

Santa Mònica: Cicle ECOSS, VIDA I ART INTER-ESPÈCIES

Els projectes que acull el cicle d´ECOSS, en el marc de l’exposició La tradició que ens travessa, van ser seleccionats en la convocatòria de recerca i experimentació de Projectes Intermèdia / Vida i Art Inter-espècies, que ens mostren una visió post-antropocèntrica del concepte de Natura, en el context de la tradició travessada per les lògiques de la contemporaneïtat, que indaguin en la qüestió de quines són les revisions crítiques de la tradició que exigeixen avui les mirades contemporànies.

2021-22: convocatòria ECOSS, Projectes Intermèdia / Vida i Art Inter-espècies de recerca i experimentació, en col·laboració amb Santa Mònica, en el marc del nou projecte del centre.

Curada per Koniclab

Jurat: Roberta Bosco, Koniclab Enric Puig Punyet

D’aquesta convocatòria van sortir les tres obres del Cicle ECOSS que es presenten dins l’exposició La tradició que ens travessa:
“Metamàquina” de Mònica Rikić
“L’algorisme despullat” d’Anna Carreras
“Membranas Zombies” de Muaj! (Marzia Matarese, Desirée Quevedo, Sonia G. Villar)

Breu descripció de les obres:

—————————-

L’algorisme despullat . Anna Carreras

l’algorisme despullat ens convida a fer un experiment per veure com la lluna i els seus cicles poden influenciar el resultat i l’execució determinista d’una màquina. “Si culls les pataques en lluna vella no se grillen. I si te talles los cabells, creixen més poc a poc”.

Un algorisme dibuixa cada vespre una peça d’art generatiu en una màquina nua, desprotegida, sense carcassa. Els dibuixos que crea es guarden, juntament amb la data, hora exacta i l’estat lunar en el que s’han generat.

El recull de dibuixos exposats mostren variacions. Com ha afectat la lluna i les seves fases? Es fan evidents els dies de lluna vella? La lluna nova ha afegit detalls inesperats? L’experiment i el seu resultat, els dibuixos generats, ens interroguen sobre com la naturalesa i l’entorn poden afectar la tecnologia.

Crèdits Anna Carreras, Idea original, conceptualització, programació i dibuixos generatius. Helena Canyelles, Plantes remeieres. Duna Romagosa, Disseny

Anna Carreras és programadora creativa i artista digital interessada en
experimentar l’ús d’algoritmes generatius i codi creatiu com a mitjà de comunicació i
generador d’experiències.
Li interessa la complexitat que es desprèn de petits comportaments senzills, allò complexe
que emergeix de l’equilibri entre l’ordre i el caos. Intenta captar la diversitat i la riquesa de
la complexitat treballant amb algorismes visuals.
Ha exposat instal·lacions digitals i peces artístiques per a Feral File, Art Blocks, Llum Barcelona,
Eufònic Sintètic, Sónar, MIRA festival d’Arts Visuals, Abandon Normal Devices Liverpool, Medialab Prado Madrid, Google DevArt, entre d’altres.

Grau en Enginyeria de Telecomunicació per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i Màster en Tecnologies Audiovisuals per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), actualment realitza un doctorat a BAU, escola d’art i disseny, sobre complexitat en art digital generatiu.

—————————-

Metamàquina. Mònica Rikić

Metamàquina és un projecte de ficció futurista, que ofereix un espai de reflexió col·lectiva en torn al concepte d’espiritualitat artificial. L’espiritualitat artificial es refereix a la possibilitat que, en el marc especulatiu de la postsingularitat, les màquines conscients experimentaran una necessitat similar a l’espiritualitat humana, entesa com l’experiència de comunió amb éssers superiors o estranys a un mateix.

Les experiències espirituals son molt difícils de compartir per se, ja que es desenvolupen dins de la pròpia consciència “privada” de cada individu. No obstant això, moltes vegades es descriuen sensacions relacionades entre els que han experimentat situacions espirituals similars. Sota aquesta premissa, es planteja la qüestió de si el pla espiritual és l’únic espai on realment podem compartir experiències privades entre humans, o híbrides entre espècies. Si atenem al camp de relació humà-natura o humà-déu/cosmos/energia/altres dimensions, culturalment hem acceptat que és així. ¿Som capaços d’aplicar el mateix procés a la nostra relació amb sistemes cognitius artificials? Partint d’un escenari especulatiu radical de relació humà i no humà artificial, aquest projecte ens invita a assimilar l’existència i convivència amb altres sistemes no orgànics dins del nostre.

Crèdits: Mónica Rikić: Idea original, conceptualització i desenvolupament tècnic/programació. Rodolfo Venegas: música original

 Mónica Rikić (Barcelona 1986) 

Artista electrònica guardonada amb el Premi Nacional de Cultura de Catalunya 2021.

Enfoca la seva pràctica en el codi creatiu i l’electrònica, combinant-los amb objectes no digitals per crear projectes interactius sovint emmarcats com a jocs experimentals i instal·lacions robòtiques. L’interès dels seus projectes rau en l’impacte social de les tecnologies, proposant formes alternatives de pensar sobre les aplicacions i dispositius des de l’art, centrant-se en el pensament crític al voltant de la intel·ligència artificial.

Ha participat en festivals internacionals com Ars Electronica a Linz, Creative Tech Week a Nova York, Robotronica a Austàlia o FILE al Brasil, entre d’altres, i ha exposat a institucions catalanes com el CCCB, Arts Santa Mònica, Caixa Forum o Disseny Hub. Ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Cultura de Catalunya 2021, amb una beca Leonardo per a Investigadors i Creadors Culturals de la Fundació BBVA 2018 i altres convocatòries internacionals com Japan Media Arts Festival, AMAZE Berlin o Margaret Guthman Musical Instrument Competition (Atlanta). Ha realitzat residències artístiques a TAG a Montreal, QUT a Austràlia, Platohedro a Medellín, Medialab Prado a Madrid, Etopia a Saragossa i D6 Newcastle. Recentment, una de les seves peces ha estat incorporada a la .BEEP {collection;} d’art electrònic.

—————————-

Membranas Zombies. Muaj! (Marzia Matarese, Desirée Quevedo, Sonia G. Villar )

Membranas Zombies és una investigació oberta i en procés, que explora la zombificació com a procés cap a un nou estadi híbrid entre allò que és viu i allò que és mort, el que és vàlid i no vàlid, el que és humà i el que no és humà, fugint del binarisme que dissecciona la realitat en base als patrons d’allò que és reconeixible i, per tant, utilitzable. Com esdevenim zombies? ¿Pot un procés de zombificació obrir nous horitzons de possibilitat més enllà dels binarismes positivistes?

Pren cos en el Santa Mònica com una instal·lació experimental de disseny especulatiu viu, basat en el cicle de la vida dels fongs i les (im)possibilitats de contenir-los. Està composta de dispositius-membrana que combinen materials, substrats i mitjans tecnològics de fabricació digital d’impressió 3D.

Agraïments: Enclave Micopirata Mutante (eemeemee.org), Espai Salamina, Ecovilla La Sequoia, Laila Agzaou, Espiga Craft Beer Shop, Bar Palmer (Poble sec), Torrero Vidres, Ferran Collado, La Escocesa, Santi Boada, Tomás Martín

Muaj! és un simbiont nascut de les sessions obertes de Puaj! a Hangar (2019) i la nostra fascinació pels bolets i xarxes micelianes. És un organisme per pensar, dissenyar i materialitzar conjuntament eines i estratègies obertes (DIY/DIWO) cap a l’autosuficiència psicodèlica, la bioremediació, la sobirania alimentària, la interconnexió amb totes les companyes holobionts i posada en discussió de les relacions i les jerarquies ecològiques i interespecífiques . Volem explorar el significat de la cura en un planeta molt més que humà, tocant organismes de diferents espècies al mateix lloc i alhora, sent olor i intuïció, desbordant, sent rizoma. El node de MUAJ! s’enllaça a la xarxa eemeemee, l’objectiu de la qual és mantenir una xarxa comunitària de compartició de processos i coneixements generats al voltant de la micologia DIWO.

Marzia Matarese (Nàpols, 1989). Articula la seva pràctica entre la micologia radical i les arts visuals, participant en diversos processos de recerca i creació col·lectiva. El 2019 organitza en col·laboració amb PUAJ!, tres sessions temàtiques al wetlab d’Hangar (Barcelona). El 2020 funda juntament amb altres col·lectius l’Enclavament Micopirata Mutante, una xarxa comunitària de compartició de processos i coneixements generats al voltant de la micologia DIWO. Juntament amb Patricia Usero (artista sonora) és membre d’Arquea Colectivo, un duet que treballa a les interseccions entre la creació sonora, l’art visual i la biologia. Fa part del punt7, un grup que es congrega anualment al desert de Tavernes (Almeria) amb l’objectiu de generar trobades experimentals vinculades a l’espai i a la performance sonora. Actualment, és resident a Salamina, un espai compartit per artistes a L’Hospitalet del Llobregat (Barcelona).

Desirée Quevedo Nieto (1990, Barcelona) desenvolupa la seva pràctica dins el disseny 3D combinat amb tècniques de fabricació digital. El 2015 es va graduar en Belles Arts i, el 2017, va acabar el màster Arts Visuals i Multimèdia (UPV), especialitzant-se en modelatge i impressió 3D. Treballa amb múltiples plataformes i mitjans visuals dissenyant entorns virtuals CGI, on experimenta, a escala especulativa, amb narratives que exploren les relacions i interferències dins dels esteticismes tecnològics contemporanis, com a lloc de preguntes, espai de canvis i camp de sospites. La seva investigació dirigeix ​​també el focus a les possibilitats tècniques i conceptuals que ofereix la fabricació digital per addició de material, emmarcada dins de la filosofia opensource i DIWO. El 2019 va ser artista resident a Hangar.org (Barcelona) i La Escocesa (Barcelona), sota el pseudònim PostTrauman. El 2020 va desenvolupar la direcció artística i disseny CGI del curtmetratge Hard Persistence, exposat al Museu de la Música de Barcelona i diferents llocs d’Europa. El 2021 va ser seleccionada pel col·lectiu Geocinema per al seu laboratori de recerca i producció audiovisual. Habitualment col·labora amb l’artista Óscar Martín com a dissenyadora 3D i tècnica d’impressió.

SONIA G. VILLAR (Zaragoza 1985 – viu a Osona, Barcelona)
https://cuaj.org/ http://du-da.net http://eemeemee.org/                      
Amb tendència a posar la mirada en les transformacions, a ser simbiont i porosa i a creure que la poesia i la ciència poden ser la mateixa cosa. Part dels organismes DU-DA (2019) i la xarxa eemeemee (2020). És resident de recerca de La Escocesa (2021) i ha estat seleccionada per a les Beques de projectes de recerca i experimentació artística en residència a Santa Mònica (2021). Ha participat en el grup co-rpus del projecte co-(2020) a La Escocesa, així com a la residència de recerca i jornades ASIMETRIAS | ESPAI I d’Indensitat (2019). Ha desenvolupat i mostrat projectes i situacions al Centre superior de Disseny Fer Creatiu i l’Escola d’Enginyeria i Arquitectura (Saragossa), Social Muscle Club Fest (Berlín), Kunstverein München (Munic), HB55 – Räume der Kunst (Berlín), Abteilung für Alles Andere (Berlín), GO11 Award, Exchange Radical Moments! Live Art Festival (Berlín), Fabra i Coats (Barcelona), Sala d’Art Jove (Barcelona), Hangar (Barcelona), Graner (Barcelona), MACBA (Barcelona) i CCCB (Barcelona).a).