La Pulsió de Vida és una metàfora de l’inici de la fàbrica de la vida, un procés que es fa des de dins, s’autogenera, regenera, expandeix i fa més de si mateix. L’inici d’aquest procés marca la diferència entre matèria inerta i matèria viva. La vida és autopoiètica (del grec autos –si mateix– i poiesis –creació–) té la propietat de fer-se a si mateixa realitzant dinàmiques d’autoproducció i auto-manteniment. L’observació d’aquesta “bio-lògica” o patró d’organització, d’una cèl·lula simple, sembla ser el mateix al d’una estructura social completa suggerint una unitat fonamental de vida. Estabilitat i canvi sempre coexisteixen: la vida teixeix i estén una xarxa estable que sustenta una estructura en continu canvi. Com molt bé deia Lynn Margullis “La vida en la terra s’assembla més a un verb. Repara, conserva i sobrepassa a si mateixa”.
Anna Rierola > Artista visual, treballa en la intersecció entre l’art i la ciència. Les seves obres es basen en imatges científiques obtingudes de projectes d’investigació que reutilitza i reinterpreta per projectar una visió del món unificat en xarxa, interconnectat o interdependent.
Primera artista resident en l’Institut d’Investigació Biomèdica de Barcelona (IRB), d’on les imatges de La Pulsió de Vida i d’on va començar la seva reflexió entorn de la pregunta “Què és la vida?”.
–
Col·labora: IRB Institut de Recerca Biomèdica. Barcelona
